Vilanova del Vallès

El municipi

El terme municipal de Vilanova del Vallès es va formar el 1.984 per segregació de part dels territoris de Montornès i de la Roca, als quals pertanyia el poble abans anomenat Vilanova de la Roca.

L'assentament urbà (nucli urbà) de Vilanova del Vallès s'ha produït a partir de la seva ubicació en la cruïlla de camins que formen les carreteres de Masnou - Granollers i la de Sant Adrià - La Roca del Vallès, a més de la proximitat al riu Mogent.

L'agricultura i la ramaderia han estat activitats inicials d'aquest nucli de població, aprofitant les zones prop del riu per l'horta i la resta per a cereal. El procés d'industrialització del país produït a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, la construcció de l'autopista en els anys seixanta, el creixement de les urbanitzacions en els anys setanta i les corrents migratòries produïdes a l'Estat Espanyol, conjuntament amb l'allau de segona residència promoguda per la població de Barcelona, han canviat l'estructura de la població del nucli de Vilanova del Vallès. El creixement dels nuclis de segona residència en la vessant de la serralada costera ha estat manifest, i en la majoria de casos ha estat en detriment de la riquesa forestal d'aquestes contrades, en l'obertura incontrolada de camins i en la degradació del territori. Seguint el curs de la carretera fins a Sta.Quitèria i en direcció de llevant s'han anat produint assentaments residencials recolzats en la falda de la cadena Pre-litoral que han transformat l'ús i el paisatge original. Els assentaments residencials de segona residència, fruit d'una necessitat a vegades provocada, han trobat a Vilanova del Vallès una permissivitat suficient al llarg dels darrers anys. Aquests assentaments, avui dia transformats en barris.

Vilanova consta de 12 barris  (Barri Rodes, Barri Ca l'Alegre, Barri Can Cebrià, Barri Can Nadal, Barri El Xargall, Barri de la Casa Nova (anteriorment 'Polígon Vallesà'), Barri Bosc Ruscalleda, Barri Can Bosc, Barri Can Jornet, Barri Can Rabassa, Barri Les Roquetes i el nuclí urbà

L'orografia

El terme de Vilanova del Vallès està en el límit, en direcció Sud-Est entre les comarques del Vallès i el Maresme, i està disposat segons la direcció Nord-Est, Sud-Oest del riu Mogent seguint la mateixa direcció que la Serralada Prelitoral.

Els turons més prominents són els Turons de Céllecs (Turó de Mataró 504 m., Turó del Castell 530 m. junt al Poblat Ibèric, Turó Rodó 516 m., Turó de les Encontrades 530m., i el Turó de Can Tarascó de 483 m.) que estan al límit Est del Terme municipal en la Serralada Prelitoral. Aquesta cadena de muntanyes permet l'accés al terme de Vilanova a través del Coll de Parpers en el terme de la Roca, i a través del Coll de Font de Cera situat entre els termes d'Alella i Vallromanes.

Aquesta zona muntanyosa aporta les seves aigües a la conca del riu Mogent a través dels torrents de Cal soldat, de Can Pei, del Contravent i de les Ginestelles.

La vall del riu Mogent caracteritza a la depressió del Vallès i ha estat el pas de migracions poblacionals que s´han produit al llarg del temps. és en aquest encreuament de camins, del Masnou a Granollers i de Sant Adrià a la Roca que ha crescut el nucli de Vilanova del Vallès.

La geologia

El riu Mogent divideix el terme de Vilanova del Vallès en dues parts geològicament molt diferents. El seu curs coincideix en el seu recorregut amb la falla que en direcció Nord-Est, Sud-Oest limita la depressió del Vallès.

A la vorera dreta poden observar-se materials sedimentaris del miocè superior (pontiense), formats dipòsits poligèncis, en els que s'alternen conglomerats de diversos nivells detrítics com margues, arenes i argiles clares, que donen origen a formes suaus i terrenys aptes pel al conreu.

A la vorera esquerra domina per tot arreu el granit, atacat per l'humitat ambient, cobert de pins. Aquesta massa granítica està travessada en la mateixa direcció Nord-Est Sud-Oest per una gran quantitat depòrfida granítica i quarsífers, i d'aplites i pegmatites.

La descomposició del granit produeix el sauló, que és una arena quarsífera grossa, que es diposita en el fons de les valls, omplint les conques. Aquesta capa comporta una excel.lent reserva hidrològica, per actuar com a esponja on s'acumulen les aigües soterrades.

Els terrenys quaternaris formats per argiles i al.luvions moderns s'extenen al llarg del Mogent i dels seus afluents. és en aquest cas sector que es troben els millors aprofitaments agrícoles.

El relleu i la geologia han concretat dues zones totalment diferents pel que fa a la seva morfologia i característiques fisiogràfiques, el que ha de condicionar certament el planejament urbanístic.

El clima

El clima de Vilanova del Vallès és el que correspon a aquestes zones ubicades a la Serralada Prelitoral i que disten solament 11 Km, aproximadament, del mar. Precisament per la poca alçada d'aquesta cadena de muntanyes el clima marítim influencia definitivament la zona.

A falta de dades concretes sobre pluviometria i meteorologia en el municipi i observant la corresponent de l'observatori de Granollers es pot estimar que Vilanova està situada en una zona humida, amb una altura pluviomètrica anual de 648 mm. No obstant aquest promig no es pot considerar elevat, poguent-se afirmar que Vilanova del Vallès està en una zona de transició entre la Catalunya seca i la humida.

Pel fet que la serralada sigui la vessant obaga de la serralada i apart de les reserves hidrològiques de la conca del Riu, es pot considerar que existeixen cabdals d'aigua suficients per al bosc, els conreus i la població.

La temperatura mitjana a Vilanova del Vallès és de 14º i poden observar-se les temperatures mensuals a partir de les dades de l'observatori de Granollers.

Els vents del Nord-Est són les dominats durant els mesos d'octubre a gener, però en la resta de l'any on més usuals els de Sud-Oest, i principalment els de Sud-Est. Durant l'estiu aquest vent -marinada- contribueix a refrescar l'ambient, passant per damunt de la serralada litoral i travessant tota la comarca del Vallès.

La vegetació

La vegetació espontània està construïda principalment per pi pinyoner , pi blanc, alsines i roures. Tota la vessant Nord-est està coberta per aquest tipus de bosc amb algunes clarianes. Els conreus es situen en parcel.les reduïdes. A la vesant Nord-Oest es situen els conreus de secà, ubicats entre algun bosc compacte de pi pinyoner i alzinar. Junt a la vall del Riu Mogent es troben les zones de regadiu millors del Terme Municipal.

Les activitats econòmiques

Agricultura i ramaderia

Els terrenys ubicats a la Conca del riu Mogent han possibilitat un alt aprofitament agrícola, així com els situats en la zona de Vallderiolf una bona utilització ramadera. No obstant i això, la progressiva industrialització de la comarca del Vallès Oriental ha disminuït la població a ambdues activitats.

Els assentaments de població s'han produït en la vorera esquerra del Riu Mogent, en la part propera a la serralada Litoral, deixant el marge immediat al riu, llera pel conreu.

La vorera dreta ha estat el lloc on s'han instal.lat majoritàriament les activitats agrícoles i ramaderes i on els assentaments de població han estat de poca importància.

Indústria

La proximitat de l'accés a l'Autopista AP-7 (Sortida 13) i la seva connexió amb la carretera del Masnou a Granollers, ha possibilitat la creació s'assentaments industrials en aquest sector.

Les instal-lacions industrials a Vilanova del Vallès són recents ja que fins els anys seixanta l'antiga parròquia de Vilanova de la Roca tenia una economia preferentment de tipus agrícola. Disposa en l'actualitat de quatre zones de implantació industrial:

  • Polígon industrial Masferrer
  • Zona de Cydesa (Junt a la Crta. de Vallderiolf)
  • Barri de Can Pinxo
  • Barri de Sant Lleïr

és doncs, entre el nucli urbà de Vilanova del Vallès i l'accés a l'Autopista AP-7, al llarg de la carretera d'El Masnou a Granollers on es situen la major part de les implantacions industrials.

A part d'aquest establiments, es situen en el casc urbà la indústria i tallers que han sigut tradicionals a Vilanova del Vallès, les indústries compatibles amb l'habitatge i els comerços.

Darrera actualització: 02.08.2017 | 19:47
Darrera actualització: 02.08.2017 | 19:47