Podeu veure tot el Ple al canal de Plens de la Televisió de Vilanova del Vallès (VdV TV):
http://tv.vilanovadelvalles.cat/canal-plens-2018
L'Ordre del Dia fou:
1.- APROVACIÓ ESBORRANYS ACTES SESSIONS ANTERIORS
2.- APROVACIÓ FESTES LOCALS 2019
3.- APROVACIÓ INICIAL EXPEDIENT MODIFICACIÓ DE CRÈDIT 1/2018
4.- MOCIONS
5.-ASSABENTAT DECRETS DEL 15.1.2018 AL 19.3.2018 CONTROL ÒRGANS GOVERN
6.- INFORMACIONS, PRECS I PREGUNTES
S’aprova per unanimitat l’acta corresponent al dia 25.1.2018
S’aprova per unanimitat la proposta segons el següent tenor literal:
“Vist l’escrit rebut en data 19.3.2018, reg. entrada 1631 del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya en relació a la preparació de l’Ordre de Festes Locals a Catalunya per a l’any 2019.
Atès que tal i com estableix l’article 46 del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol, l’Ajuntament Ple adoptarà l’acord corresponent a les festes locals del seu municipi, S’ACORDA:
PRIMER: Aprovar les festes locals de Vilanova del Vallès per a l’exercici 2019, fixant els dies 10 de juny (Aplec Santa Quitèria) i 26 d’agost (dilluns de Festa Major)
SEGON: Notificar el present acord al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.”
“Vist l’expedient de modificació de crèdit número 1/2018 que consisteix en crèdit extraordinari, suplement de crèdit, generació de crèdit, baixes de crèdit i compromisos ferms d’aportacions, elaborat pels serveis municipals.
Vista la memòria d’alcaldia i l’informe favorable d’intervenció.
Vist allò que disposa l’article 177 i concordants del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, es proposa a la consideració de l’Ajuntament Ple, l’adopció del següent acord:
PRIMER.- APROVAR inicialment l’expedient de modificació de crèdits 1/2018 per import de 379.500€, corresponent a crèdit extraordinari, suplement de crèdit, generació de crèdit, baixes de crèdit i compromisos ferms d’aportacions.
SEGON.- Determinar la fórmula de finançament en base a baixes de crèdit i compromisos ferms d’aportacions.
TERCER.- Les modificacions que s’acorden són les següents:
Crèdit extraordinari, suplement de crèdit i generació de crèdit
Crèdit
Modificació
inicial
crèdit
definitiu
11
9200
48909
Subv. Nomin. Oncovallès
0,00
900,00
15
3230
48910
Subv. Nomin. AMPA Col.legi Mestres Munguet
9.500,00
48911
Subv. Nomin. AFA La Falguera
48912
Subv. Nomin. Granollers Escena, SL
700,00
22699
Despeses activitats educatives
79.000,00
4.300,00
83.300,00
18
3380
48913
Subv. Nomin. Assoc. Veins Barri C. Nadal
1.500,00
14
3410
Organització d'activitats esportives
12.000,00
1.000,00
13.000,00
17
2410
13100
Contractació ampliació serveis
75.500,00
2.100,00
77.600,00
30
1532
60911
Urbanitzac. Carrer Sis de Desembre
350.000,00
379.500,00
Baixes de crèdit
48900
Quota Forum de síndics, Creu Roja i Oncovallès
1.600,00
48905
Subvencions esport
Subv. A ent. per act. educatives i Ampes
24.000,00
Aportacions per activitats al barris
3.600,00
29.500,00
Compromisos ferms d’aportació
39610
Sabadell. Urbanització Sis desembre, entorn i plaça del poble
Vots a favor: (7) vots favor, (5) Unitat per Vilanova UpV (2) ERC
Abstencions: (6) (4) PDeCAT i (2) PSC
Moció sobre el SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS:
El Sistema Públic de Pensions és un dels eixos vertebradors de la Societat del Benestar i constitueix la política pública amb major capacitat de redistribució i reducció de les desigualtats.
El sistema públic de pensions ha estat víctima de la política econòmica del Partit Popular. Amb les seves polítiques d'ocupació, el Govern de Rajoy ha posat en perill la sostenibilitat econòmica de les pensions, que han entrat en un període de dèficits constants i creixents.
Com diu, el Consell de la Gent Gran de Catalunya, al 1995 l’aprovació del Pacte de Toledo, amb el suport de totes les forces polítiques i socials va establir el full de ruta per assegurar l’estabilitat financera i les prestacions futures de la Seguretat Social.
Mitjançant la Llei 24/1997 de consolidació i racionalització del Sistema de Seguretat Social, es va preveure en el seu article 11 la revalorització automàtica del conjunt de les pensions amb l’IPC. I a l’any 2001, amb la Llei 28/2003 de 29 de setembre, es va crear el Fons de Reserva de la Seguretat Social el qual disposava al 2011 de 66.814’99M€.
El Fons de Reserva, sorgit de la reforma de l'estructura financera de la Seguretat Social duta a terme pels governs socialistes el 1989 i recollit posteriorment com una recomanació del Pacte de Toledo, estava previst per a ser usat quan sorgissin les majors tensions generacionals sobre el sistema, entorn de l'any 2023. Si no hagués estat utilitzat, el Fons tindria avui més de 90.000 milions, fins i tot sense noves aportacions, només basant-se en la seva pròpia rendibilitat. En canvi, de seguir amb aquest ritme de despesa, la nostra guardiola de les pensions quedarà totalment buida l'any 2018. És a dir, s’esgotarà 10 anys abans del previst.
S’ha incomplert la normativa inicial que regulava el Fons de Reserva i entre 2012 i 2016 s’han retirat 67.151M€ als quals se’ls hi ha de sumar les quantitats retirades dels excedents de les mútues d’accidents de treball, que entre el 2012 i el 2015 va ser de 8.129M€.
En definitiva, s'han necessitat fons per import de 93.251 milions d'euros addicionals a les cotitzacions per poder fer front al pagament de les pensions en el període 2012-2017. que si no s'ha esgotat totalment ha estat com a conseqüència del préstec de 10.192 milions d'euros de l'Estat a la Seguretat Social contingut en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de 2017. L'any 2018 ha començat en la mateixa línia i el PP, en lloc de plantejar mesures serioses en el marc del Pacte de Toledo i al Diàleg Social, ha decidit seguir endeutant la Seguretat Social amb un crèdit de 15.000 milions d'euros.
Amb la Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l’Índex de Revalorització del Sistema de Pensions de la Seguretat Social el govern del PP ha reformat unilateralment el Sistema Públic de Pensions sense previ acord del Pacte de Toledo i els agents socials i amb l’informe desfavorable del Consell Econòmic i Social d’Espanya.
Amb aquesta reforma l’augment de les pensions es desvincula del poder adquisitiu i amb el factor de sostenibilitat, s’ ajusta l'import de la pensió en funció de l'esperança de vida, es condemna els pensionistes a un progressiu empobriment. Amb aquestes polítiques el PP està preparant el camí per als fons de pensions privats, en detriment del Sistema Públic de Seguretat Social.
Els resultats d'aquesta política estan a la vista: progressiva pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, sensació d'incertesa en els actuals jubilats sobre si l'Estat serà capaç de pagar les seves pensions en els pròxims anys, sentiment d'injustícia en aquells que contribueixen al sistema però dubten que aquest els pugui proporcionar una pensió digna en un futur a 10 o 20 anys vista, i desesperança gairebé absoluta per part de la joventut en què algun dia puguin contribuir i ser protegits pel sistema.
Aquest escenari posa en risc la situació financera de la Seguretat Social i en conseqüència, la garantia no només de les pensions actuals sinó també, i especialment, de les pensions futures. Per això és imprescindible adoptar mesures que donin estabilitat al sistema.
Considerem que el dret a les pensions i l'accés al Sistema de Seguretat Social s'ha de considerar un dret constitucional i ser incorporat com a tal en la reforma de la Carta Magna.
Urgeix prendre mesures com: Recuperar el Pacte de Toledo i el diàleg social; aprovar un nou Estatut dels Treballadors que promogui drets laborals i ocupació de qualitat; establir una font complementària de finançament de les pensions a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat entre d’altres.
Per tot això, el Grup Municipal Socialista i el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de l'Ajuntament de Vilanova del Vallès presenten per a la seva consideració i acceptació pel Ple Municipal l’adopció dels següents acords, instant el Govern de l’Estat Espanyol a:
1. Tornar al consens de 2011, derogant tots els canvis legals introduïts al llarg de la legislatura 2011-2015: la regulació de la jubilació anticipada del RDL 5/2013 i, de manera íntegra, la Llei 23/2013, reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'Índex de Revaloració del Sistema de Pensions de la Seguretat Social.
2. Garantir el poder adquisitiu de les pensions, recuperant l'actualització de les mateixes d'acord amb l'IPC Català (sempre i quan sigui mes avantatjós) des de l’any 2011.
3. Eliminar el factor de sostenibilitat establert pel PP en la Llei 23/2013, que reduirà les pensions de jubilació en funció de l'esperança de vida de la cohort corresponent a partir de l'1 de gener de 2019.
4. Racionalitzar les despeses del sistema, desplaçant als pressupostos generals de l'Estat 2018 aquells que no corresponen a prestacions, com les despeses següents entre d'altres:
a) Les mesures de foment de l'ocupació (reduccions de quotes, tarifes planes, etc). Si es considera necessari mantenir alguna, hauria de ser per la via de bonificacions i a càrrec dels PGE.
b) Les despeses de gestió de les entitats administratives de la Seguretat Social, de la mateixa manera que es fa amb la resta d'organismes públics.
5. Incrementar els ingressos del sistema:
a) Complementant el finançament de la Seguretat Social, entre d'altres mesures, amb ingressos procedents d'impostos destinats anualment a completar els ingressos per cotitzacions fins que aquests es tornin a equilibrar dins del sistema, com ara nous impostos extraordinaris a la banca i a les transaccions financeres. Pensem que si tota la societat espanyola ha contribuït al rescat de les entitats financeres, aquest impost ha de servir per contribuir al rescat del sistema públic de pensions.
b) Intensificant la lluita contra l'ocupació irregular i el frau a la Seguretat Social
6. Millorar la naturalesa protectora del sistema, modernitzant la gestió del Fons de Reserva a través d'una millora de la seva regulació, recuperant l'establiment de límits a la disposició de fons amb caràcter anual.
7. Adoptar mesures específiques per anar eliminant progressivament la bretxa propera al 40% existent entre la quantia de les pensions dels homes i de les dones (dèficit de gènere):
a) Aprovació d'una Llei d'Igualtat Laboral per tal d'eliminar la bretxa salarial, i per tant de cotitzacions, que acaba derivant en pensions més baixes .
b) Recuperar la iniciativa legislativa socialista, inclosa en la Llei 27/2011 d'incrementar la pensió de viduïtat per a majors de 65 anys que no rebin una altra pensió pública fins a assolir el 60% de la base reguladora, mesura que afecta de manera majoritària les dones.
8. Introduir en el Pacte de Toledo un nou principi de "reequilibri pressupostari", un concepte que implica una recerca constant de racionalització de despeses i d'ajust d'ingressos cada any, i que tindrà efectes a mitjà termini i fins a finals dels anys 40 del segle XXI.
9. Fer arribar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats, al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, i a les entitats de la gent gran del municipi.
S’aprova per unanimitat.
Moció EN CONTRA DE LA PUJADA DE LES TARIFES MUNICIPALS DE L’AIGUA A CONSEQÜÈNCIA DE L’INCREMENT DE LA TARIFA D’ATLL (AIGÜES TER-LLOBREGAT), presentada pel grup PSC-CP
Al nostre municipi, el subministrament d’aigua depèn de la compra en altra a Aigües Ter-Llobregat, empresa concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, des de l’1 de gener de 2013 i durant 50 anys.
Aquesta empresa és responsable de la prestació del servei públic de proveïment d’aigua potable en alta als municipis de la seva zona d’influència. La població total abastida és d’uns 4,5 milions d’habitants.
La privatització d’ATLL va respondre al fet d’utilitzar el servei d’abastiment d’aigua, únicament com a font de finançament públic per sufragar dèficit, impulsant canvis tarifaris l’alça.
Aquesta concessió, ha comportat ja i comportarà més en el futur, un augment del preu de venda del m3 d’aigua en alta, que inevitablement està repercutint en successius increments del preu que paga el consumidor final.
La compra en alta a ATLL s’ha incrementat de la següent manera els últims anys: el 70% l’any 2012, el 4,25% l’any 2013, el 4,23% l’any 2014 i 4,51% el 2015. Enguany s’ha aprovat una pujada del 11,88%.
Aquesta pujada és més elevada doncs ha coincidit l’increment anual, amb la revisió quinquennal dels costos d’operació.
Els vots en contra de l’Associació Catalana de Municipis, de la Federació Catalana de Municipis, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre d’altres, varen ser diversos però insuficients, malgrat estar àmpliament motivats.
Aquest increment pot suposar que la compra d’aigua arribi al 50% del cost de Servei d’Abastament en baixa i les companyies municipals ho hagin de repercutir amb els respectius increments de tarifes.
Degut a la crisi econòmica, a curt termini no es pot parlar que el dret a l’aigua i la garantia d’abastiment i sanejament estigui 100 per 100 garantida a totes les llars, sobretot degut a una manca de tarificació social que ho garanteixi.
Assumint que, la solució s’ha de centrar en restaurar el bon estat ecològic de les masses d’aigua i dels ecosistemes hídrics, a curt i mig termini, cal dotar els mitjans que garanteixin l’accés a l’aigua potable de qualitat per tothom. L’aigua, tal i com ja esmenten diversos documents d’àmbit internacional, cal entendre-la no només com un recurs natural sinó com el dret a l’accés, un dret derivat de la Declaració Universal dels Drets Humans i que en el nostre ordenament jurídic restaria inclòs com un dret derivat del dret fonamental a la vida (art. 15 de la CE).
La tendència de sostenibilitat de futur en tots els municipis és doble: per una banda, incentivar i adequar l’ús de l’aigua segons la seva qualitat, amb una implantació de xarxes d’aigües alternatives (regenerades, pluvials, freàtiques...) cada cop més efectiva; per altra banda, garantir el subministrament més bàsic i essencial per a la vida de les persones, amb una tarifa molt reduïda pel primer tram de consum.
Per tot l’exposat, el Grup Municipal Socialista proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès els acords següents:
1. Rebutjar l’increment del 11,88% de la tarifa de l’aigua en alta subministrada per ATLL, efectuada pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua el passat 28 de desembre de 2017, i instar a suspendre l’efectivitat de l’esmentat acord, i pel perjudici econòmic que representa la seva aplicació a les tarifes de consum, fins a la constitució del nou govern de la Generalitat de Catalunya.
2. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya (quan es constitueixi) a la recuperació de la gestió del sistema ATLL, bé a través de l’Agència Catalana de l’Aigua o mitjançant la creació d’una empresa pública.
3. Incentivar la reducció del cànon general de l’aigua, en el seu primer tram de consum, amb els mecanismes que estiguin a disposició de la Generalitat, per tal garantir el subministrament més bàsic i essencial per a la vida de les persones.
4. Donar trasllat d’aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència Catalana de l’Aigua, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i a les entitats municipalistes de Catalunya FMC i ACM.
Moció EN DEFENSA DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA presentada pel grup ERC
El model d’immersió lingüística a l’escola catalana és una història d’èxit de més de 30 anys que ha garantit i promogut un model de societat cohesionat i d’igualtat d’oportunitats. Ha estat el producte, no només d’una altíssim consens polític i social, sinó també del treball pedagògic de moltes i molts mestres i del compromís general de les famílies. Des dels inicis es va considerar que el més important era que el sistema no segregués les nenes i els nens per qüestió de llengua, per exemple, separant en dos tipus d’escolarització: la catalana i la castellana. Podem constatar que ha estat fonamental per afavorir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre els infants.
A més, la immersió lingüística ha esdevingut el model educatiu més eficaç per a fer ciutadans i ciutadanes competents en les dues llengües (les avaluacions fetes pel Ministeri d’Educació any rere any demostren que el coneixement del castellà per part dels alumnes catalans és superior al de la mitjana de l’Estat) i amb la garantia del coneixement d’una tercera llengua.
Per altra banda, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) és la norma aprovada pel Parlament de Catalunya, escollit democràticament pels catalans i les catalanes, i a qui correspon dissenyar el model educatiu que consideri més idoni per assolir els millors resultats.
És per tots aquests motius exposats que el grup municipal d’Esquerra Republicana proposa al ple de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès l’adopció dels següents:
ACORDS:
Primer: Manifestar-nos en contra de qualsevol atac en contra de la immersió lingüística i contra el català com a la llengua vehicular a l’escola catalana.
Segon: Rebutjar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució contra les institucions i la ciutadania de Catalunya.
Tercer: En cas que es faci efectiva la intervenció i modificació dels sistema d’immersió lingüística per part del govern de l’Estat mitjançant l’article 155, l’Ajuntament de Vilanova del Vallès es posarà al costat de la comunitat educativa i no acatarà imposicions que vinguin des del Govern espanyol i que no segueixin les consideracions previstes per la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).
Quart: Comunicar aquest acord a la escola bressol La Baldufa, les escoles de primària, La Falguera, Mestres Munguet i Cortes i a L’Institut de Vilanova del Vallès.
Vots a favor: (11) vots favor, (5) Unitat per Vilanova UpV (4) PDeCAT (2) ERC
Abstencions: (2) PSC
Moció EN DEFENSA DEL MODEL D’ESCOLA CATALANA, COM A EINA DE COHESIÓ I DE PROMOCIÓ SOCIAL, presentada pel grup PSC-CP.
El model d’escola catalana ha estat una de les principals eines de cohesió i promoció social a Catalunya i que millor ha garantit la igualtat d’oportunitats. L’objectiu és evitar la segregació d’alumnes per motius lingüístics.
Estem convençuts que aquest model, àmpliament defensat per la comunitat educativa i la societat, i que té en compte la diversitat sociolingüística del conjunt del territori, és la millor garantia per continuar assegurant el respecte a les dues llengües oficials, així com l’aranès a la Val d’Aran, la convivència normal d’aquestes a la societat i als centres educatius, la igualtat d’oportunitats, així com les llibertats individuals que defensem, entre elles la llibertat d’elecció de centre educatiu.
No es tracta d’un model uniforme pel conjunt de Catalunya. Cada centre educatiu elabora un projecte lingüístic de centre d’acord amb la composició del seu alumnat i de l’entorn, amb l’objectiu de garantir el domini en les dues llengües oficials a Catalunya al final de l’educació obligatòria, que requereix el vist i plau del Departament d’Ensenyament.
Catalunya va optar en el seu moment per no segregar l’alumnat en funció de la llengua, i aquesta ha estat una de les riqueses del sistema educatiu fins al moment, que no volem abandonar.
El model normatiu recollit a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que va se aprovada amb un suport del 90% del Parlament l’any 2009, defineix un model plurilingüe que estableix en el seu Títol II el dret i deure de conèixer les llengües oficials, en concret, l’article 10.1 determina que els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori.
Algunes dades que confirmen l’èxit d’aquest model pedagògic:
• L’alumnat té un coneixement similar de la llengua catalana i castellana, tal com acrediten els resultats de les proves de competències lingüístiques realitzades pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, al llart de tota la trajectòria escolar. En el cas de 6è de Primària, la diferència mitjana es quantifica en menys de dos punts en una escala de 100.
• El nivell de castellà a Catalunya és equiparable també al de la resta de CCAA espanyoles, segons els resultats en comunicació lingüística del propi Ministeri d’Educació.
1. Ens oposem a qualsevol instrumentalització de l’escola o de la llengua en finalitats electoralistes.
2. Ens refermem en la defensa d’un model d’escola no segregadora que faci de la igualtats d’oportunitats el seu principal objectiu.
3. Expressem la nostra plena confiança en la professionalitat dels docents i del cos d’inspecció d’Educació de Catalunya, alhora que rebutgem qualsevol desviació dels objectius pedagògics que es puguin produir en el marc legal que regula el nostre sistema educatiu.
4. Instem al futur Govern de la Generalitat a vetllar per l’acompliment de les nostres lleis i l’excel·lència dels sistema educatiu català.
Moció de SUPORT A LA IMPLEMENTACIÓ DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA, presentada pel grup PSC-CP.
La renda garantida de ciutadania va ser aprovada el juliol de 2017 per unanimitat de tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya. Aquesta aprovació va ser fruit de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Comissió Promotora de la Renda Garantida, formada per desenes d’entitats socials, sindicats i partits polítics, i té com a objectiu el desenvolupament de l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia amb la finalitat d’assegurar els mínims d’una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, per tal de promoure llur autonomia i participació activa en la societat.
La Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, va començar a aplicar-se el passat 15 de setembre de 2017. Més de 300.000 persones s’han informat d’aquest nou dret subjectiu mitjançant el telèfon gratuït, la plana web i l’assistent virtual del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, les oficines de Treball i les Oficines d’Afers Socials i Famílies.
Mig any després de la seva posada en marxa, i segons les dades facilitades pel mateix departament, al mes de febrer de 2018, 20.334 persones que han demanat cita prèvia per tramitar la renda garantida encara estan pendents de ser ateses. S’han obert 36.000 expedients, dels quals s’estan resolent uns 4.000 (un 5,3% dels expedients). Per tant, podem afirmar que fins el febrer, encara més de 51.000 persones estaven esperant una resolució per part del Departament de Treball, afers Socials i Famílies, bé per concertar una cita prèvia o perquè el seu expedient sigui resolt.
La posada en marxa de la renda garantida de ciutadania permet incloure, dins del sistema de protecció català, la garantia de rendes, amb l’objectiu que cap família a Catalunya tingui ingressos per sota de l’índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Les famílies sol·licitants han d’acreditar la manca d’ingressos suficients per poder optar a la renda garantida, durant els 6 mesos anteriors a la sol·licitud, a més d’altres requisits recollits en la llei. La manca de celeritat en la seva tramitació perpetua i agreuja la situació de manca d’ingressos d’aquestes famílies.
Si bé és cert que aquelles famílies que cobraven la Renda Mínima d’Inserció han passat a cobrar automàticament la renda garantida de ciutadania, la gran majoria dels nous beneficiaris que van sol·licitar-la el 15 de setembre de 2017 estan encara a l’espera de resolució.
La tramitació de l’accés a aquest nou dret subjectiu per part del departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha estat poc efectiva: hi ha sol·licitants sense cita prèvia tot i haver-la demanat fa mesos, el programes informàtics no estaven suficientment testats i validats i la seva implantació ha estat desigual al conjunt dels organismes implicats en la tramitació. S’ha fet una distribució poc efectiva dels professionals contractes com a reforç per a la gestió d’aquesta prestació i una formació desigual i poc acurada dels/les gestors/es. Es realitzen requeriments de documentació ja presentada que provoquen un allargament dels terminis. Es detecten resolucions denegatòries poc o vagament motivades i problemes en l’admissió com a perceptors de la renda garantida a persones sense sostre. Aquests casos, junt amb d’altres, han fet que el Departament hagi incomplert els terminis que fixa la Llei per a la resolució dels expedients, recollits a l’article 26 i a la disposició transitòria segona. L’única opció de reclamació de les famílies afectades és interposar un recurs d’alçada davant la pròpia Administració.
Per altra banda, la manca d’instruccions clares als/les professionals del Servei Català d’Ocupació i dels Equips Bàsics d’Atenció Social dificulten encara més la tasca d’acompanyament i assessorament dels/les beneficiaris/àries. Els plans d’inserció laboral encara no s’han implementat per donar resposta a les necessitats d’aquestes col·lectius, tampoc s’han posat en marxa els ajuts a empreses per a la contractació, ni les taules territorials de coordinació, ni s’ha avançat en el desplegament reglamentari de la llei.
L’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la intervenció econòmica de la Generalitat de Catalunya no han influït en el tràmit ni en el pagament de la prestació, tal com es va informar des del mateix Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a les entitats que formaran part de la Comissió de Govern de la renda garantida de ciutadania. Els anteriors beneficiaris/àries d’una Renda Mínima d’Inserció han cobrat la nova renda sense problemes, mentre que els nous beneficiaris no l’han cobrat per manca de resolució i execució dels nous expedients.
Estem davant d’un fet greu d’incompliment per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies d’una Llei aprovada, negociada i consensuada amb tots els partits polítics i les entitats que formen part de la Comissió Promotora. Una Llei que reconeix un dret subjectiu, i en la que cal posar tots els recursos necessaris per fer-la eficaç i efectiva, més encara si tenim en compte que tant la data d’inici de la llei com els terminis per a la resolució dels expedients van ser acordats amb els/les responsables del Departament. Avui dia, continuen sent els Ajuntaments els qui donen resposta efectiva mitjançant t prestacions de caràcter social als beneficiaris/àries potencials de la renda garantida de ciutadania.
Per aquest motiu, els grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, junt amb representants de diversos ajuntaments de Catalunya, ha reclamat al Síndic de Greuges que realitzi un informe sobre la implantació de la renda garantida des del 15 de setembre fins a l’actualitat i que faciliti tot l’assessorament necessari a aquells/es que han vist vulnerats els seus drets per l’incompliment dels terminis per part de l’administració.
El Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès demana al Ple que prengui els següents ACORDS:
1. El Ple d’aquest Ajuntament vol expressar el seu recolzament a la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, i exigeix a la Generalitat de Catalunya el seu correcte desplegament.
2. Instar al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya a:
a. Accelerar el procés d’adjudicació de cites prèvies de la renda garantida de ciutadania, informant l’interessat/da d’aquelles oficines amb la llista d’espera més curta.
b. Resoldre els expedients oberts incrementant notablement el personal de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa per a aquesta finalitat.
c. Informar a les persones sol·licitants sobre la situació del seu expedient dins els terminis que marca la Llei, així com obrir vies de revisió per aquelles expedients que finalment quedin rebutjats, especialment en casos de menors, persones amb dependència i dones víctimes de violència masclista.
d. Prioritzar la resolució dels expedients que superin els 5 mesos d’espera.
e. Facilitar mitjançant el web de la Generalitat de Catalunya el formulari de reclamacions i d’interposició d’un recurs d’alçada per aquells beneficiaris/àries que hagin vist vulnerats els seus drets en relació a la Llei.
f. Destinar els recursos tècnics i de personal necessaris per a una atenció de qualitat a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya i als Serveis Socials Bàsics.
g. Constituir de forma immediata les taules territorials de coordinació, on hi siguin presents representants de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, del Servei d’Ocupació de Catalunya, dels Serveis Socials i dels ajuntaments o Consells Comarcals.
h. Iniciar els desplegament del decret regulador del reglament que desenvolupa la renda garantida de ciutadania.
i. Iniciar la tramitació dels ajuts a empreses per a la contractació de persones beneficiàries de la renda garantida.
3. Traslladar aquest acord al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i a la Comissió promotora de la renda garantida de ciutadania i al Delegat del Govern Espanyol a Catalunya.
Moció PER L’ALLIBERAMENT DELS PRESOS POLÍTICS, EL RETORN DELS EXILIATS I LA DENÚNCIA DE LA DERIVA ANTIDEMOCRÀTICA I AUTORITÀRIA DE L’ESTAT ESPANYOL.
Catalunya ha tornat a patir, altra vegada, un nou atac repressiu per part del govern de Mariano Rajoy i el bloc del 155, conjurats amb el poder judicial i policial de l’estat. L’onada repressiva contra els catalans i les catalanes és majúscula i el govern espanyol està disposat a tot, fins i tot a vulnerar els drets civils, polítics i humans més bàsics per tal d’erradicar qualsevol signe de dignitat del poble català. Intenten esclafar la voluntat de la sobirania popular empresonant injustament els nostres legítims representants públics, tots ells gent de pau.
El passat divendres 23 de març quedarà gravat a la memòria del nostre país com un nou dia trist i negre. L’empresonament injust, arbitrari i abusiu dels diputats i diputades Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, i l’exili de Marta Rovira tornarà a ressonar en els annals de la història del nostre país com un nou episodi fosc de repressió i de vulneració dels principis democràtics més elementals. Un escenari que queda agreujat per la recent detenció del President legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, totalment incomprensible davant la comunitat internacional.
Un divendres negre no només pel poble català sinó també pel poble espanyol, on cada vegada i amb més intensitat els seus ciutadans estan perdent els drets i llibertats més bàsics i inviolables en qualsevol país que es pretengui a si mateix com a democràtic i civilitzat.
Davant d’aquesta nova injustícia, d’aquesta ignomínia, d’aquest acte d’autoritarisme intransigent que ens recorda de manera inevitable les èpoques més fosques de l’Espanya del segle XX, des del món local no podem restar impertèrrits i ens alcem per dir sense vacil·lar que continuarem defensant les nostres idees polítiques. No hi haurà prou barrots per silenciar-les. Avui, un cop més, volem dir-ho molt alt i clar: sempre estarem al costat d’aquells representants que defensen la voluntat del poble, del mandat de l’1 d’octubre i el resultat de les eleccions del 21 de desembre.
I l’estat, en lloc d’actuar com una democràcia madura, on el diàleg i l’acord són el motor de la cohesió de la societat, han decidit oferir cops de porra, menyspreu, humiliació, amenaces i, finalment, presó. Una causa general contra l’independentisme, una autèntica cacera de bruixes, feroç i salvatge, sense mesura.
Potser, ingènuament, es pensen que manllevant-nos als nostres representants, Carles Puigdemont, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Dolors Bassa, Meritxell Serret, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Marta Rovira i Anna Gabriel, ens rendirem i dimitirem d’exercir el nostre mandat democràtic, emanat directament dels ciutadans i ciutadans. Res més lluny de la realitat. Ens mantindrem ferms en defensa de la causa més justa que hi pot haver: la llibertat i el ple exercici de la democràcia.
Contra la dictadura del 155, trobareu un poble compromès i ferm. Perquè la nostra lluita és la lluita dels homes i les dones lliures i justos, que volen ser tractats com a ciutadans i no com a súbdits.
Per tots aquests motius, l’Ajuntament de Vilanova del Vallès
ACORDA
PRIMER.- Exigir la llibertat immediata de tots els presos polítics: Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.
SEGON.- Exigir el retorn de tots els consellers i polítics catalans exiliats: Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel, i la garantia del respecte absolut als seus drets polítics, ciutadans i humans sense veure’s sotmesos a cap judici pel seu lliure exercici polític.
TERCER. Declarar la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals i manifestar la persecució de la lliure expressió, de la vulneració dels drets polítics i humans i del dret a decidir dels ciutadans per part d’un estat que jutja les idees i empresona de forma il·legal.
QUART.- Denunciar l’evident manca de separació de poders a l’estat espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació per part de l’estat.
CINQUÈ.- Demanar a les institucions europees que no continuïn emparant accions pròpies d’una dictadura i apel·lar a la justícia internacional perquè intercedeixi de manera immediata i garanteixi el respecte als drets dels ciutadans catalans.
SISÈ.- Instem a totes les entitats de Vilanova del Vallès a defensar els drets fonamentals, civils, polítics, la llibertat, la democràcia i els nostres legítims representants escollits democràticament del Parlament de Catalunya.
SETÈ.- Atenent a la crida del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, el Sr. Roger Torrent, aquest ajuntament vol mostrar el seu suport la crida unitària del President i també a la plataforma “Espai Democràcia i Convivència” que té com a objectius “la defensa de les institucions catalanes, la convivència, la cohesió social i els drets i llibertats de la ciutadania”.
VUITÈ .- Comunicar al Parlament de Catalunya, a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (ACNUDH) així com a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’aprovació de la present moció.