Història

Fa entre 6 mil i 8 mil anys, als finals del Paleolític Superior i inicis del Neolític, ja hi havia humans per aquestes contrades al voltant de la muntanya de Céllecs, avui, en part, dins del terme municipal de Vilanova del Vallès. Així ho confirmen les restes prehistòriques trobades com el Dolmen de Can Gol, la Roca de les Orenetes (amb pintures rupestres), les Coves de Can Nadal, la Galeria coberta de Can Gol i tot un conjunt de petites eines lítiques: destrals i puntes de sílex. En una primera etapa es dedicaven a la caça i recol.lecció per alimentar-se, posteriorment es van anar adaptant a l'agricultura i ramaderia com el seus congèneres de contrades veïnes.

Són importants els assentaments urbans que s´han ubicat en la serralada de la costa des de l'època prehistòrica degut a les bones condicions d'aquesta zona del Vallès Oriental. Així doncs són nombroses les restes arqueològiques que es conserven, tant a la falda de Céllecs com al poblat ibèric al turó de Céllecs.

La depressió vallesana, entre les serres litoral i pre-litoral, va ser un lloc de pas per on entraven a la península les successives colonitzacions del territori. Durant l'època romana aquest sector ja era una cruïlla de camins de connexió entre el Maresme i el Vallès. Per aquest motiu, s'han trobat restes també de la Via Augusta romana, que anava de Roma a Cadis.

Els primers indicis documentats corresponen a l'any 993, en els quals Sant Esteve de Vilanova és esmentat en documents conservats a l'arxiu de la Catedral de Barcelona, i a l'any 1006, en què també és citat Sant Esteve de Vilanova en documents conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. També es cita Vilanova del Vallès en un text del cantoral de Sant Cugat del Vallès de l'any 1021.

Pel que fa al poblament, la primera referència coneguda és de l'any 1359 (segle XIV), quan el Rei Pere III, el Cerimoniós va ordenar un cens que va donar un total de 68 focs, que vol dir una població al voltant d'uns 300/350 habitants. En aquella època el cens es feien per famílies (focs), i es calculava una mitjana de 4 a 5 persones per família.

Al segle XV, la població es va reduir força a causa de les males collites i a la Guerra dels Remences que va tenir una especial virulència a la comarca. La població va baixar a 200/250 habitants. Al segle següent, en època de pau i millora de la producció agrària, la població es va recuperar i va arribar als 350 habitants. Des d'aleshores ha anat creixent fins avui.

Durant molt de temps, el nombre d'habitants ha oscil.lat entre 800 i 1000 persones, fins el 1980. A partir d'aquesta data, per l'arribada de persones de segona residència que després, poc a poc, s'han anat censant al municipi, l'augment ha estat espectacular i s'ha arribat als 5.300 habitants en l'actualitat (gener del 2018).

Vilanova del Vallès va ser municipi independent durant el trienni republicà entre 1936 i 1939. Abans pertanyia als municipis veïns de La Roca del Vallès i de Montornès del Vallès. Malauradament la independència municipal es va acabar el 8 de juliol de 1939, quan una resolució del Ministeri de l'Interior de Madrid va anul.lar totes les sentències aprovades per la Generalitat de Catalunya d'aquell temps. L’últim ple va ser el 15 de juny de 1939.

Llibres d'actes de l'etapa 1936-1939

Els vilanovins, però, mai no havien renunciat a tornar a tenir la independència municipal. La dependència de La Roca i de Montornès, a part de no ser ben rebuda per la població, deixava el nucli de Vilanova força abandonat de serveis i d'inversions. Així, a partir de l'any 1975, amb el retorn de la democràcia a aquest país, es va tornar a iniciar un ampli moviment popular de reivindicació canalitzat a través de l'Associació de Veïns, creada amb aquest objectiu.

Després d'un llarg procés, Vilanova del Vallès va tornar a ser independent municipalment a partir d'un Decret aprovat per la Generalitat de Catalunya el dia 6 de desembre de 1983. L'Ajuntament es va constituir el 12 de febrer de 1984.

Procés de la segregació municipal